Aquest passat mes de juliol vaig realitzar una sortida en bici amb un dels "gurús" del ciclisme de corraCATagafo, el company i amic Gerard Panisello.
Com va sent habitual en mi a partir del quilòmetre 40 ja em comença a fer mal la esquena i els braços, als 60 se m'adorm un peu i als 80 ja no sé com posar-m'hi. Va ser una sortida de 85 km i vaig arribat baldat fins a tal punt que al baixar de la bicicleta no podia ni caminar.
El Gerard en veure els meus dolors em va recomenar que em fes mirar la posició de la bicicleta i em va adreçar a un especialista en la matèria Cyclistlab, o el que és el mateix, Víctor Casalmiglia.
Li vaig fer cas i vaig demanar hora a la consulta del Víctor com si fos la consulta d'un metge, i la metàfora no va gaire desencaminada perquè a Cyclistlab actuen de la mateixa manera:
-escolten les dolències, problemes o dubtes
-fan un reconeixement del ciclista i de la bicicleta
-estableixen una causa del problema
-i busquen una solució
En el meu cas la consulta va començar amb un reconeixement físic on va comprovar si tenia una cama més llarga que l'altre, posició de la pelvis, espatlla, peus, etc...
Després va fer una ullada a la bicicleta i li va sobtar la posició en la que portava el sillín, i em va preguntar el perquè d'aquella posició. La veritat és que el porto així perquè és la forma en la que més còmode em sento a la bici, o millor dit la forma en la que menys incòmode em sento.
A continuació va comprobar la posició de les cales a les sabatilles respecte als meus peus i va començar fer la seva màgia.
No em pregunteu que va fer però s'hi va estar una bona estona.
Després vam pujar a la meva bicicleta que previament havia colocat en un rodillo, conectat a un ordinador, i m'hi va fer pujar i començar a pedalar.
A través d'uns sensors colocats estratègicament pel totes les articulacions del meu cos, com per art de màgia, va aparèixer un ninot a la pantalla de l'ordinador repetints els meus moviments. Si jo aixecava la cama, el ninot aixecava la cama, si jo pedalava, el ninot de la pantalla també pedalava, amb la meva intensitat, postura i inclinació de les cames i braços.
Aquesta eina permet a l'especialista determinar quins són els angles que arriben a fer les cames, braços i totes les parts del meu cos per tal d'aconseguir la millor relació entre comoditat, força, aerodinàmica i velocitat. O sigui que el que busquem és la eficència de la postura sobre la bicicleta.
També podem veure ens quin moment de la pedalada de cada cama transmeto més força tot buscant que aquesta transmissió de força em faci anar més ràpid.
Després vam estar molta estona fent proves, modificant les mides de la bicicleta, canviant la alçada i inclinació del sillín, el manillar, potència, etc... en total ens hi vam estar més d'una hora i mitja, i més que ens hauriem pogut estar perquè emn Víctor em va demostrar ser un detallista consumat, i fins que no va estar tot al seu lloc i va veure que em trobava jo còmode sobre la bicicleta no em va deixar estar.
Em va cridar la atenció, i alhora em va agradar, el fet que tota la feina la fes adaptant la bicicleta a mi, tot i que també em va donar uns consells sobre la forma de pedalar que vaig apreciar molt.
Amb tots els canvis que vam fer a la bicicleta em va recomenar un període d'adaptació en el qual no fes més de 50 quilòmetres consecutius fins que portés unes quantes sortides.
I així ho vaig fer.
La veritat és que el resultat ha estat molt satisfactori, els canvis a la bicicleta ha resultat una postura més còmode i també he aconseguit més velocitat.
Tot i així la feina del Víctor no s'acaba en aquesta visita, quan pugui he de tornar a la consulta per explicar-li les meves sensacions i tornarem a pujar a la "màquina" per veure si he aconseguit agafar la postura en la que transmeto més força a la bicicleta.
Això és tot, salut i feu treballar el cor, no sigui que se'ns apagui.
Una abraçada
No hay comentarios:
Publicar un comentario