Començaré pel final: us recomano sense cap mena de dubte fer una trailwalker; és una experiència al.lucinant.
Pels que no sapigueu de que es tracta, és una caminada de 100 Km (Olot-Sant Feliu de Guíxols) molt ben organitzada per Oxfam Intermón amb l’objectiu de recollir diners per una bona causa (lluitar per la pobresa i la injustícia al món).
He dit caminada perquè la majoria de grups es prenen relaxadament el recorregut, però no patiu també es pot fer corrent.
L’inscripció es fa per equips de 4 persones. Tots els equips han de començar i acabar la prova junts. En el nostre cas, jo vaig ser el culpable d’engrescar el reste de col.legues. El nostre grup, anomenat XECS (Xavi, Enric, Carles i Santi), fa molts anys que comparteix experiències, i a tots ens agrada córrer.
Què pot passar en una trailwalker, en la que prèviament hem decidit fer caminant, quan veus que molts equips “caminen molt ràpid”, és a dir corren? La resposta és molt fàcil: vam sortir corrents.
Després de 2 Km trenca-nervis, vam decidir fer caminant la primera etapa fins a Sant Feliu de Pallerols (17,6 Km). Aquesta primera etapa la vam acabar en el lloc 108 (van sortir 356 equips).
Des de Sant Feliu de Pallerols fins a Girona, vam anar “trotant” cada vegada més cops. Vam arribar a Girona (56,4 Km) a les 19:08 (9h i 8 minuts des de l’inici) en el lloc 88, i amb moral i força molt alta. Una persona del grup va tenir que passar pel podòleg per reparar els peus. Li van fer molt bona feina. Vam estar però més d’una hora i mitja aturats.
Vam sortir de Girona ja de nit, i després de caminar una estona, ens va arribar el ”regal sorpresa”: a les 23h es va posar a ploure. La pluja ja no ens va deixar fins a l’arribada a Sant Feliu de Guíxols.
Com diu l’Edu, córrer/caminar de nit, plovent i amb vent és molt dur. Tots els equips, com el nostre, que encara no havien arribat, van quedar molt afectats per la meterologia. A part del cansament per les hores de cursa, el problema principal van ser les butllofes que es van fer amb els peus mullats ........
És difícil explicar les sensacions que es tenen quan s’acaba una experiència d’aquest tipus. Molts de vosaltres ja ho sabeu. El plaer i felicitat que tens al final, fan oblidar tot el cansament.
Al final vam fer 19h i 27 minuts (lloc 74 dels 327 que van acabar).
Ah, no seria just que no esmentés a les 4 persones que ens van donat suport durant tota la prova: l’Àngels, Núria, Lourdes i Maria Carme. L’equip de suport és fonamental, i en el nostre cas així ha estat.
L’Enric Colomer i jo (tots dos ”correcatagafo”) recomanem participar com a club en un propera edició de la trailwalker. Una abraçada a tots/totes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario