-Ferran Arnaldo
-Enric Ribera
-Xavier Puig
Tots tres vam ser convidats a sortir en la primera onada, a les 8h del matí, junt amb els pro i la resta de federats masculins i vam també vàrem compartir la sortida amb el triatleta estrella convidat, que era ni més ni menys que en Fernando Alarza, triatleta internacional participant en les series mundials de triatlon.
(veure reglament clicant AQUÍ)
Això va suposar molt d'estupor entre els participants doncs la gran majoria no havia dut el neoprè, doncs ningú es pensava que a mitjans de juliol, a Barcelona, es donaria una circunstància com aquesta.
En el meu cas, com que sempre porto el meu neoprè a totes les curses, vaig poder aprofitar d'aquesta circunstància i vaig nedar amb ell posat.
[el dia següent vaig veure algun comentari en els blogs xarxes socials d'atletes de primer nivell que es queixaven d'aquesta circunstància. Jo crec que aquests que es queixen van fallar perquè no pots lluitar per un pòdium i no preveure que pugui passar una cosa així. En la meva opinió en neoprè s'ha de portar sempre, i si ets semi professional encara més].
A les 8h van donar la sortida i uns 500 participants ens vam llençar a l'aigua. Us podeu imaginar que les bufetades es repartien de dos en dos, i tots en vam patir una mica.
No obstant gràcies a que portava el neoprè i flotava vaig nedar els primers dos-cents metres amb el cap fora l'aigua. Vaig sortir de l'aigua en 15:35, no em vaig trobar gaire fi en la part final del recorregut, torçant-me força com sol ser habitual en mi.
Vaig fer la T1 el més ràpid que vaig poder i vaig agafar la bici. La transició va ser ràpida, vaig poder saltar a la bici i calçar-me les sabatilles molt fàcilment i de seguida vaig fer parella amb un altre noi. El nostre objectiu va ser clarament agafar el grup de cinc corredors que teniem al davant. Vaig donar uns quants relleus i a la alçada de Diagonal Mar ja els vam enganxar. Desde aquell moment em vaig convertir en una rèmora, no em veia amb forces de donar relleus degut a que rodavem molt ràpid, massa per a mi.
A mitja volta ens van atrapar tres ciclistes que es van posar al capdavant i van posar un ritme infernal, un suplici, la gent es va anar despenjant i jo mateix, en una recta vaig perdre el contacte amb la roda del davant i em vaig despenjar del grup.
Al principi de la segona i última volta em vaig deixar atrapar per un altre grup de bici i em vaig posar al darrera. Les cames no tiraven i no tenia el cos per donar relleus... aquest és el resultat d'estar un mes sense agafar la bici (els passejos en bici amb el Guillem no compten com un entrenament).
Finalment a la última recta, després d'un gir, em vaig despistar un segon i també vaig perdre aquest grup, quina planxa! Vaig arribar a boxes i vaig fer la T2, ja estava bastant cansat, però només em quedaven 5 km de cursa i ho tenia que donar tot.
Em vaig calçar les bambes i vaig apretar a córrer, els primers metres a 4:10 i quan portava 500m vaig voler apretar a 4:00, però el meu cos va dir que no, que aquell ritme avui no el soportariem. Vaig posar-me a 4:20 i al km 1 em va passar l'Enric, volant baix. Em va fer un crit d'ànims i va tirar endavant. Jo quan sigui gran vull ser com ell!!!
A partir d'aquell moment l´únic objectiu era arribar sencer a meta, em vaig posar a un ritme que el meu cos podia tolerar i vaig fer el necessari per arribar a meta. Vaig tancar el crono amb un temps final de 1h 9min i 56 segons.
L'Enric va arribar en 1:07:37 i el Ferran en 1:16:45
Tots tres molt contents perquè vam disfrutar de la cursa, de Barcelona i de l'esport que ens agrada en companyia dels amics. Què més es pot demanar?
Pos pos/cat cat Dorsal nom Temps F/ Natacio/ Bici/ Correr T1 T2
115 113 Absoluta M 169 ENRIC RIBERA 01:07:37 00:17:15 00:27:43 00:19:27 00:01:56 00:01:14
202 198 Absoluta M 168 XAVIER PUIG 01:09:56 00:15:35 00:28:59 00:22:24 00:01:32 00:01:23
643 617 Absoluta M 170 FERRAN ARNALDO 01:16:45 00:19:58 00:30:40 00:22:43 00:02:04 00:01:18
No hay comentarios:
Publicar un comentario