GRANOLLERS, LA MITJA

Nuestro compañero Carles le hemos dado la responsabilidad de ser nuestro cronista en la Mitja, dada la crónica que nos envia, queda fichado como redactor de CCA.

Cal dir que com de costum el nostres amics del temps de TV3 ens havien preparat una jornada en la que literalment sortiriem tots Volant pels forts cops de vent.

A l'hora de la veritat no ha estat així i més aviat el temps ha resultat agradable i fins i tot una mica calurós, el vent s'ha fet notar pero ningú podrà dir que la seva marca ha estat dolenta donat que el vent no el deixava avançar, no era el cas.

Com cada cursa m'he despertat amb la sensació d'haver descansat bé pero sense que les 6-7 hores hagin estat continues, mirar l'hora de tant en tant acostuma a acompanyar al ritual previ d'una cursa. Diana a les 6.45 i apa el procés que tots fem...no cal explicar-ho ni detallar-ho.

Al arribar a Granollers no he pogut evitar el pensar en que l'any passat sortir de l'auto ja era una proesa estavem a -4º i les ganes de sortir a còrrer es quedaven en aixó, ganes. Aquest any podriem dir que s'estava bé I calia aprofitar-ho.

Al arribar al pabelló Olímpic i com a nou corredor del club he buscat les cares conegudes, evidentment en Ricardo i he procurat saludar a tots els nous companys, en David, l'Enric, en Carles i els altres. Petar la xerrada durant uns minuts i a partir d'aquí foto oficial i... tothom a la seva, (cal dir que quan em vaig inscriure a Granollers encara era diguem-ne corredor del Sant Miquel, per tant aquesta cursa no podrá oficialitzar-se per la meva part com a corredor del club, ho sento nois !. )

Hora de sortida, no s'he que hem fet pero entre escalfar i anar als wc, En Ricardo, en Beni I jo mateix hem arribat a la sortida pels pels, i per evitar problemes portant el dorsal groc hem acabat entrant a la zona dels corredors blaus, un grup posterior.... ja adelantarem hem pensat!... si, si... no teniem una idea clara de quin ritme portar, la cursa no deixava de ser una prova per a veure que la preparació que portem de cara a la marató era la adequada, acabar en temps similar a Vilanova (1.47) o millorar-ho ja ens anava bé

Sortim i marea humana important, la idea era anar de menys a més pero esclar quan començes a adelantar al personal acabes perdent el teu ritme i et descontroles, i apart avui m'he trobat en una situació difícil, m'explico, he sortit a còrrer amb dos del meus millors amics i cada un d'ells té unes condicions atlétiques diferents, he volgut estar tota la estona intentant conectar entre els 2 i la cosa ha estat impossible, un a 4.40 l'altre a 5 i més o menys fins al km 8 la cosa ha funcionat...de cop em trobo a terra al no veure una pujadeta de ciment perquè els autos no corrin i m'he quedat K.O (haurien de pintar-ho o indicar-ho, més d’un runner va tenir problemes), en Beni (amic i corredor de 1.26 quan està en forma) es el company que anava més ràpid i ja l'he perdut i en Ricardo m'ha fet broma dient-me algo sobre la caiguda, m'he quedat una estona amb ell i a poc a poc he recuperat sensacions..., en Ricardo tenia problemes al taló i m'ha dit que fes la meva, i gradualment he anat tirant una mica més sabent que ell estava amb un altre corredor que ens havien presentat abans..., pujada a la Garriga amb molt d'ambient, sense problemes gaudint de la gent i nens que posen la mà i els hi piques, la veritat he disfrutat molt d'aquell tram i a partir d'aquí comença la segona fase de la cursa, que quan un está bé la gaudeixes, i avui ha estat un d'aquells dies, he recordat els dies d'entreno amb els companys Pedro Díaz, Xavi Puig, Estanis i els ritmes que apliquem tornant de Montjuïc i m'he dit a mi mateix, Carles apreta que pots... he aconseguit anar fins el KM 18 sense pensar-m'ho, passant a molts corredors, superant les pujades trampa a la zona del pont i veient que tot anava molt bé fins que el soli dret a començat a tensar-se, procurava no pensar-hi i seguir endavant, pero amb por de qué fés crash! en qualsevol moment, a sobre et trobes al km 20 amb aquell inflable que sembla l'arribada i et dona pel sac, perquè penses ja está! i encara queden 1000 metres explosius en que les ganes d'arribar... el soli tens i les ganes de pendre una beguda fresca fan que siguin inacabables, tot i així apretada final, veient que algún corredor ha caigut i com de costum agraïnt el suport de la gent que a Granollers no falla mai.

ARRIBADA! Un cop més, un any més... pensant que els corredors som collonuts!

Al no portar ni crono al damunt (tenia un Nike sportwatch gps que l'he deixat a reparar) he entrat sense referencia del temps, he preguntat a altres corredor i m'he fet a la idea de que he acabat amb el temps més o menys previst de 1.45 (1.45,33 oficial).

En Ricardo com a corredor experimentat que és i trobant-se fotut ha seguit aguantant el tipus fins acabar la cursa dignament,... el temps d'avui no importa

(és un crack!) i el meu company Beni sense estar entrenat per a mitjes ha fet 1.43, 20 molt lluny de les seves marques, pero content per què ha disfrutat i molt!

Cal dir que avui l'organització no ha estat a l'alçada del que jo recordava d'aquesta cursa potser 12.000 corredors s'escapin a la seva capacitat de control general...males indicacions dels km, caos per recollir les bosses, fatal als vestuaris i sobretot anar-s'en de Granollers en auto per arribar a qualsevol lloc és feia difícil de veritat.

A les 15.00h estavem entaulats amb en Ricardo, en Beni i families, menjant calcots i parlant de la cursa i de tot en general, i com de costum ja preparant properes fites...i entre elles la Marató,

Com no en Pedro que viu l'atletisme com ningú ha estat el primer en interesar-se com ha anat la jornada, Pedro que grande eres!

Res més companys, espero ben aviat anar coneixent a tothom i gaudir de la vostra companyia en altres curses...aixó si amb la SAMARRETA OFICIAL!

Salut i KM a tots.