martes, 17 de abril de 2012

10 DIAS PARA LA ULTRA


Los chicos de la ULTRA, Edu, Estanis yPedro, han tenido que cambiar de carrera ante la mala organización de laUltra Matagalls Montserrat que al final se ha suspendido, la ULTRA escogida esla Ultra Trail Barcelona del próximo 28 de abril con 109 km y 4900 metros dedesnivel positivo y con salida y llegada en Sitges recorriendo todo el Garraf.
Os dejo con las palabras de Estanis queel otro día fue a uno de los entrenos organizados:
Avui he tingut el plaer d’assistir a l’últim entrenament oficial de l’UltraTrail de Barcelona (www.utbcn.com). Cursa de 109k amb 4.870m de desnivellpositiu que transcorrerà pel parc natural del Garraf el proper 28 d’abril.
I quant parlo de plaer, ho faig per varis motius. Ja n’hi ha prou degenteta que pretén lucrar-se organitzant curses sense tenir-ne ni idea (parlemde la utmm?). Dona goig veure gent que treballa be, que fa sentir que el preuque pagues per una cursa es tradueix en servei. Un servei que comença abans dela cursa proporcionant la informació necessària per decidir si t’hi apuntes, itambé organitzant sortides en grup que et permeten reconèixer el circuit i ferpinya abans de que aquesta comenci.
Avui a les 8 ja era al Port del’Aiguadolç preparat per començar a córrer. Un tan acollonit doncs ni tincexperiència en córrer més de 100 kilòmetres ni és el meu millor moment (oalmenys no ho és per a la meva ròtula esquerra, que es queixa sense pausa). Untant sorprès també que els assistents a l’entrenament de la cursa en modalitatultra (109k) i half (73k) suméssim un total de 21 persones.
La marxa ha començat tranquil·la amb unaascensió que incloïa escales i corriols fins a guanyar força alçada (5k corrententre 7:09 i 9:56). A partir d’aquí, ja hem fet cap a una pista que ens portavaper dins del parc del Garraf. No moltes pujades (en recordo una de forteta iprou) i forces trams amb tendència a la baixada que han portat al grupcapdavanter a embogir (almenys jo). Suposo que en un entrenament per una ultrano cal fer kilòmetres a 4:25 – 4:30, però si ets de sang calenta i al grup hiha persones de nivell alt (o molt alt) no tardes en escalfar-te. Pista i méspista fins al kilòmetre 20 on al mig del bosc apareix un cotxe amb el maleterobert i ple d’aigua, beguda isotònica, plàtans, fruits secs, xocolata igaletes. Després de comprovar que no són al·lucinacions sinó un avituallamentcom deu mana (diuen que els de la cursa seran més complerts ...) ens llancem areposar forces. Aquí trobem també al grup d’entrenament de la short (21k).
Un cop ben tips, cadascú continua per alseu camí. Nosaltres enfilem cap a uns corriols, que tal com m’avisa un delsparticipants, ja em trauran de sobre la sensació d’haver estat tota l’estonabaixant. La cosa se’m complica: noto les cames carregades i em comença asemblar que pagaré tanta canya en els kilòmetres previs. He pagat el no havertrepitjat muntanya des de setembre. I a més, el Garraf és el Garraf (quinanostàlgia tornar a la meva terra): comença la pedra punxeguda, les branques iherbes seques. Mal situat al grup, perdo el contacte amb els primer desprésd’una parada per agrupar-nos. Perdo el contacte en la pujada i no recupero a labaixada (donada la meva habilitat, era el que cabia esperar). Agafo un noi ambbon ritme, però en una rampa pronunciada me n’adono que és millor deixar-loanar. No el perdo de vista i un nou punt de trobada em fa pensar que podréaprofitar per recuperar forces. Ja estàvem al kilòmetre 28 i en teoria no ensen podien quedar gaire més que 2K.
Aquí he tingut mala sort. A qui no li hapassat mai que just quan arriba troba que el grup capdavanter just arranca acórrer? Doncs a mi m’ha passat avui. Intento seguir el grup de 5-6 personesperò al cap de pocs metres ja veig que no podré. I a més jo era l’últim atrevitque havia arrancat amb els de davant. Em vaig quedant enrere i acaboperdent-los de vista. Arribo a un creuament on dubto sobre per on continuar iacaba arribant un altre valent que havia arribat sol. Trec l’iPhone i el googlemaps sembla indicar-nos que anem be. Anem tirant a trossos caminant i a trossoscorrent (2k per sobre de 10) i arribem a un punt que ens sona del principi:anem be. Però no sabem on acabem despistant-nos i ens perdem, encara que ara javeiem el mar i Sitges. Apuntem cap a una urbanització i anem trobant la sortidafins al port de l’aiguadolç. Fina pluja a estones i alguna rampa no ensimpedeixen arribar a no massa distància del primer grup que també s’haviaperdut.
Contents per haver acabat i per veureque el cotxe assistència torna a estar al nostre costat, ens felicitem perhaver acabat. I és que fer 33,9K en 3h39m està prou be, oi? La meva conclusió (encontra de la meva dona que em recorda que he fet menys d’1/3 de la cursa): araja tinc clar que el genoll no m’esclatarà a mitja cursa i que si hagués estatmés prudent hauria arribat prou sencer com per fer-ho 2 cops més. No és pas elmeu objectiu fer 11h44m! Si faig 15 hores estaré mooooolt content (aquesta ésl’aposta del Raúl de spiridon i tocarà fer-lo quedar be).
I si estic prou content del meurendiment, encara més de l’organització i els companys de sortida. Els dosguies i la noia del cotxe de suport han estat encantadors! I els col·legues desortida impressionants. He descobert un nou món. Us faig resum d’alguns delspersonatges:
El primer que m’ha desencaixat la mandíbula ha estat sentir un noi que deiaque era de Gavà i que havia sortit a les 4h del matí de casa. Perquè tand’hora: doncs perquè junt amb un altre noi, havien vingut corrent!!! Ela hi ha sortitun entrenament de més de 60k i els dos com si res! Podeu trobar-lo ahttp://www.forostierravertical.com
Potser més desconcertant però, el noiperuà que ha decidit no tirar massa fort perquè aquesta nit feia una sortida de100k! (Matagalls – Montserrat pirata). Resulta que era un autèntic fiera,conegut de la majoria dels companys. En un moment m’ha comentat que l’anypassat va fer 10 curses de més de 100k! Increïble.
A més 3 o 4 altres màquines que tiravenfort tota l’estona, un d’ells de Masnou i conegut del Raúl, el Javi i la restade màquines del spiridon.
Tots ells molt enrotllats i bona gent. M’ha il·lusionat tornar a la muntanya iretrobar aquest ambient, tan diferent a la competitivitat de l’asfalt.
Ara tinc clar, que podem acabar (difícilperò assequible després de tants kilòmetres acumulats els darrers mesos).Solament falten 2 setmanes, som-hi!!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario