lunes, 27 de febrero de 2012

MITJA DE BARCELONA; UNA MITJA DIFERENT, UNA CRÒNICA DIFERENT


Nuestro amigo DavidPrats se ha animado a escribir unas líneas sobre la media del pasado domingo,las dejo íntegramente porque no tienen desperdicio y son el leiv motiv de porqué somos de CorreCatagafo. Gracias David por dar ejemplo.
¿Alguien se atreve adecirme que CorreCatagafos salen en la foto?
En el terrenodeportivo 12.500 corredores inundaron las calles de la ciudad condal, superandoa Granollers, con victoria de Abel Kirui con 1,00´28´´ (nuevo record de laprueba) en categoría masculina y Lyneth Chpkirui con 1.11´49´´ en categoríafemenina. Reinado total de los kenianos.
Després d’un llargprocés de recuperació, d’una enèsima lesió, vaig poder gaudir (que no competir)de la mitja marató de Barcelona. Com pot canviar tan la perspectiva amb un anyde diferencia. El 2011, en un moment dolç de forma, vaig poder fer-la amb 1:23,millor marca personal i el 2012 no he pogut baixar de 1:39, però no se dir-vosen quina m’he sentit mes satisfet.
La mitja va començar,com cada cursa, en el punt de trobada, érem uns 12 i crec que va ser de les quemés estona vam escalfar. Això si, tan apurar que fins i tot varem tenirproblemes per entrar al segon calaix (color vermell) i es que hi havia tantscorredors, que es va patir per la integritat de tots nosaltres.
Pel que fa a la cursadels correCATagafo va haver-hi de tots colors. A falta del nostre guru, l’Enric(que s’està recuperant d’una lesió) li tocava a l' Albert Gaspà portarla batuta del club i no va fallar, fent la seva millor marca personal (1:29:16)per darrera un altre Albert, el García (1:34:15) iaixò que va començar força enrere. El següent en arribar va ser el LuisJuncosa (1:34:39) encara recordo la frase que em va dir mentrerecollíem les bosses, "aquesta vegada t’he guanyat". Després javeníem tres de cop, tot i haver sortit junts, per una cosa o per l’altre ensvam anar distanciant, encara que després comprovant els temps estàvem mes juntsdel que pensàvem, David Prats (1:39:20), el FerranArnaldo (1:39:37) i el Carles Molins (1:39:38),aquest dos últims van marcar un ritme molt constant. En aquest grup també ensacompanyava l’Eduardo Guerrero, però que per precaució va haver de pararsobre el quilòmetre 14, ell està en una altre guerra (ha canviat la marató peruna Ultra). Tot seguit va arribar la única dona dels correCATagafo, en aquestacursa, la Silvia Pardo (1:44:15), una gran marca. Desprésentraven el Joan Arnedo (1:45:06), l’Alfonso Monllor (1:47:11)i el Ramon Mª Solà (2:01:51). No em vull oblidar, del nostrejunior, elXavi Arnedo, que ens anava avançant a tots, amb una facilitatespantosa, encara que no va quedar constància oficial al no haver arribat atemps d’inscriure’s.
Cal remarcar latemperatura de la jornada, ens va fer un dia esplèndid per anar a la platja,però no tan, per córrer més de 21 quilometres sobre asfalt, esperem que per laMarató refresqui una mica més.
Personalment, desprésdel mal gust de la mitja de Sitges, he tornat a sentir les sensacions d’unautèntic corredor, i això realment es el que buscava en aquesta mitja. Esperoque la salut m’acompanyi, i seguir gaudint d’aquesta disciplina que a tants ensté el cor robat.”


No hay comentarios:

Publicar un comentario